En una ciutat turística com Roma és inevitable fixar-se en tota mena de souvenirs. Vaig comprar una parella d'edificis icònics de la ciutat en miniatura, el Colosseo i el Pantheon, convertits en saler i pebrera respectivament. I aquesta és la funció que compleixen damunt d'un mapa de Roma, salar i empebrar fins fer un piló damunt de l'emplaçament de cada monument.

Viajamos más rápido, más a menudo, más lejos, aunque en lugar de recuerdos volvemos con fotos.
No lectura, Wislawa Szymborska

El projecte Tutta Roma parteix d'un mètode de treball concret i pautat: consultar i llegir guies turístiques sobre la ciutat, visitar els llocs ressenyats, romandre-hi i observar, fent dibuixos i anotacions. Posteriorment, una vegada a l'estudi, es procedeix a esborrar las pàgines del bloc i arxivar les restes de goma.

Video Tutta Roma_contemplando instantáneas

Sampietrini és el nom que reben les llambordes que pavimenten els carrers de Roma (aparentment perquè es van fer servir per primera vegada a la Piazza di San Pietro). Encara que només veiem una de les seves cares, és una pedra tallada, amb una forta presència objectual. Durant la meva estada a Roma, em remetien a la pedrera de basalt del meu poble, on es feien llambordes.

Les peces estan realitzades a partir d'un motllo fet amb un sampietrino real, i en cadascun s'ha gravat una paraula que correspon als diferents tipus de carrers que hi ha a Roma: via, vicolo, viale, piazza, piazzale, corso, largo, borgo, ponte, lungotevere, circonvallazione, rampa, clivo, salita, passeggiata, scalinata.

Quan camines per Roma, trepitges llambordes de basalt que reben el nom de sampietrini. Aquests terres irregulars i a voltes difícils de transitar em remetien al meu poble, Castellfollit de la Roca, situat damunt de roca basàltica, on també es poden veure restes d'un camí empedrat, rastre de la presència de l'Imperi romà. He recollit fragments de superfícies dels carrers de Roma amb el procediment del frottage. A cada un hi ha escrit –esborrant– els diferents tipus de carrers que hi ha a la capital italiana.

La postal ha estat, fins fa poc, un element indissociable del viatge i del fenomen turístic. A través d'ella es donava fe de l'estada i s'expressaven sensacions del lloc. També funcionava com a connexió amb el lloc d'origen i amb les persones properes.
Encara que en l'actualitat enviar postals es pot considerar un gest obsolet, passejant per Roma i visitant els seus llocs, la presència d'aquestes "targetes rectangulars de cartolina, il·lustrades per una banda" és abundant.

Conscient que és un objecte que contribueix a formar una imatge arquetípica del lloc i ens senyala allò que s'ha de visitar, durant els sis mesos que he estat a Roma, he anat comprant i enviant, quasi diàriament, postals. En el revers de la postal estampava un breu text que indicava una paraula en italià que havia après aquell dia.